La Terra forma part del Sistema Solar i és l'únic planeta que té vida. Per això, contextualitzar la Terra dins l’univers i estudiar la seua forma, les seues dimensions i els seus moviments característics, resulta imprescindible per conéixer el lloc on habitem.
Les coordenades geogràfiques i les projeccions cartogràfiques ens permeten orientar-nos i localitzar i representar en mapes la superfície del nostre planeta.
1. La Terra, un planeta del sistema solar
La Terra és un planeta del Sistema Solar, una estrela que es troba en una galàxia que anomenem Via Làctia. La nostra galàxia, al seu torn, és només una de les múltiples galàxies que hi ha a l'Univers.L'Univers
L'Univers és el conjunt de tots els cossos celestes que hi ha a l'espai. És extraordinàriament gran i conté milers de milions de galàxies, estreles, planetes, satèl·lits, asteroides, cometes... De fet, les distàncies són tan grans a l’univers que s’utilitzen unitats especials de mesura (l’any llum, la Unitat Astronòmica, etc.).Els astrònoms calculen que l’origen de l’Univers va ser fa uns 14.000 milions d'anys, quan una bola d'energia va explotar i va donar lloc a milions de partícules diminutes que es van expandir per l'espai. Aquest fenomen és popularment conegut com Big Bang.
La Via Làctia, la nostra galàxia
A l'Univers hi ha milers de milions de grups d'estreles que anomenem galàxies. Una estrela és un astre de dimensions variables amb llum i calor pròpies.
La Via Làctia és el nom que rep la galàxia on es troben el Sol i la Terra. La nostra galàxia pertany a un grup de més de vint galàxies que anomenem Grup Local.
La nostra galàxia es distingeix per la seua forma d'espiral amb braços corbats que giren al voltant del centre, format per multitud d'estreles. El nostre sistema solar -i per tant el nostre planeta- es troba en un d'aquestos braços.
El sistema solar i els seus planetes
El nostre sistema solar, que com ja hem comentat forma part de la Via Làctia, està integrat pel Sol, els planetes que l'orbiten, els satèl·lits d'aquests planetes i multitud d'asteroides. El Sol és una gran estrela esfèrica de composició gasosa i d'una temperatura extremadament elevada. La llum i el calor que emet fan possible la vida en la Terra. Per la seua banda, els planetes són cossos celestes sense llum pròpia que orbiten una estrela, seguint un recorregut quasi circular que anomenem òrbita planetària. Els satèl·lits són cossos celestes que giren al voltant dels planetes i no tenen llum pròpia.
Els planetes del Sistema Solar són huit: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Els quatre primers són els planetes interiors, més propers al Sol, menuts i rocosos. Els altres quatre, més allunyats del Sol, són els planetes exteriors, més grans i gasosos. Entre tots dos grups de planetes trobem un cinturó d'asteroides, roques de diverses mides que també orbiten el Sol.
 |
Per comprendre d'una manera més visual el funcionament del nostre sistema solar us recomanem utilitzar el simulador Solar System Scope.
La Terra, un planeta del sistema solar
La Terra presenta, vista des de l'espai (1, 2), un color blavós que es deu a l'abundància d'oxigen present en la seua atmosfera. La distància de la Terra al Sol és d’uns 150 milions de quilòmetres, l’adequada per mantenir una temperatura mitjana en la seua superfície d’uns 15° C; cosa que permet l’existència d’aigua en els tres estats (sòlid, líquid i gasós).
Com la resta de planetes del Sistema Solar, la Terra presenta dos moviments: un de rotació, que realitza sobre el seu propi eix; i un de translació, que realitza al voltant del Sol.
El moviment de rotació, que dura 24 hores, fa que qualsevol punt de la superfície del planeta passe un temps il·luminat pel Sol i un altre a l'ombra. Per tant, el moviment de rotació produeix la successió dels dies i les nits. Com que la Terra gira sobre el seu eix d'oest a est, el Sol sempre ix per l'est i s'amaga per l'oest.
La llum del Sol sobre la Terra (a temps real): World Sunlight Map
A causa del moviment de rotació, totes les regions del planeta tenen hores diferents. Per això, la Terra s’ha dividit en diversos fusos horaris de manera que tots els llocs situats en un mateix fus o zona horària tenen la mateixa hora. Considerant que la Terra té una forma quasi esfèrica (360º) s’ha dividit la superfície terrestre en vint-i-quatre sectors iguals amb una amplària de 15º i s’ha establit que cada fus horari tindrà una hora diferent. Per això, es diu que a la Terra li costa 24 hores fer una volta completa. El punt de referència d'aquest sistema és el Meridià de Greenwich, donat que tots els territoris de la Terra estableixen la seua hora local a partir d’ell: sumant hores si es troben al seu est i restant-ne si es troben a l'oest.
El moviment de translació és el que la Terra realitza al voltant del Sol, segueix una òrbita el·líptica que completa en 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons, temps que determina un any terrestre. Al llarg d’aquest període, l’eix de rotació no canvia la seua inclinació per la qual cosa es succeeixen les estacions de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern.
La Lluna, el nostre únic satèl·lit
La Lluna és l'únic satèl·lit del nostre planeta i la seua força gravitatòria es deixa sentir als mars i oceans de la Terra, provocant les marees. La Lluna presenta, també, dos moviments: rotació i translació. Com que tots dos duren 28 dies, diem que la Lluna presenta un moviment de rotació sincrònica, fet que explica que, des de la Terra, sempre vegem la mateixa cara.
Al llarg del període lunar veiem canviar l’aspecte de la Lluna a causa del seu moviment al voltant de la Terra i a la diferent il·luminació que rep dels rajos del Sol, el que dona lloc a quatre fases lunars:
- Lluna nova. La Lluna es troba entre el Sol i la Terra. Ens mostra el seu costat nocturn (en ombra), per això la veiem negra.
- Quart creixent. La Lluna està a mig recorregut entre la lluna nova i la lluna plena. La veiem il·luminada des de la dreta, com una lletra D.
- Lluna plena. La Terra està entre el Sol i la Lluna. Aquesta ens mostra la seva cara totalment il·luminada.
- Quart minvant. La Lluna està a mig recorregut entre la lluna plena i la lluna nova. La veiem il·luminada des de l’esquerra, com una lletra C.
2. El planeta Terra: forma i dimensions
El coneixement de la forma i les dimensions de la Terra ha sigut un dels grans enigmes de la humanitat.
El primer mapa del món el va traçar la civilització sumèria. Al món antic, van intentar mesurar la superfície terrestre, van determinar la seua forma i fins i tot van descobrir que la Terra girava al voltant del Sol seguint una òrbita el·líptica. Amb l'extensió de les religions monoteistes, aquest paradigma canvià i guanyaren força les teories que afirmaven que la Terra era plana i que era el Sol el que girava en torn a ella, sent aquestes hipòtesis les dominants fins el segle XVII.
En l’actualitat, gràcies als satèl·lits artificials que giren al voltant de la Terra s’ha pogut obtenir molta informació i, per això, podem tindre una idea molt més detallada sobre la seua forma i les seues dimensions.
La forma de la Terra
La Terra no és una esfera perfecta, perquè és lleugerament aplatada pels pols. Per tant, la seua forma s’assembla a una esfera però no ho és realment. La forma de la Terra és única. Per això, diem que la Terra és un geoide.
Entre els dos pols, l’equador (una línia imaginària) divideix el planeta en dos parts iguals, anomenades hemisferis:
- L’hemisferi nord o continental, presenta una proporció molt més elevada de terres emergides que l’altre hemisferi: Àsia, Europa, gran part d’Àfrica i quasi la meitat d’Amèrica.
- L’hemisferi sud o marítim, inclou els grans oceans encara que també hi trobem terres emergides; l’Antàrtida, bona part d’Amèrica del Sud, la part austral d’Àfrica, algunes illes d’Àsia i Austràlia i els arxipèlags d’Oceania.
El 71% de la superfície del nostre planeta està coberta per aigua i el 29% és terra ferma.
Les dimensions de la Terra
Com hem apuntat adés, la Terra no és una esfera perfecta perquè la seua longitud per la part més ampla (equador) és de 40.077 km mentre que la longitud de cadascuna qualsevol de les línies imaginàries que passen pels dos pols (meridians) és de 40.009 km. A més a més, la longitud cadascun dels dos tròpics (el de Càncer i el de Capricorn) és de 36.778 km i la del cercle polar (àrtic i antàrtic) és de 15.996 km. Tanmateix, el diàmetre polar és de 12.714 km, mentre que el diàmetre equatorial és 12.756 km. Per tant, es demostra que la forma de la Terra no és totalment esfèrica.
La superfície total de la Terra és de 510.000.000 km2, aproximadament mil vegades la superfície d’Espanya.
Les coordenades geogràfiques
Per a situar-nos en l’espai terrestre i poder localitzar qualsevol punt de la Terra determinant la seua ubicació exacta, es va crear un sistema de localització que anomenem les coordenades geogràfiques. Es tracta d’unes línies imaginàries (paral·lels i meridians) que hi ha al globus terraqüi (també als mapes) i que formen una quadrícula. Les dues línies principals són: l’Equador i el meridià de Greenwich.
Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles a l’Equador, que és el paral·lel 0º. Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a pol. El meridià de Greenwich és el meridià 0º.
Per a localitzar un punt de la Terra exactament, cal buscar el paral·lel i el meridià que passen per aquest punt, seguint dos passos:
- Primer, definirem la latitud: distància que hi ha entre qualsevol punt de la superfície terrestre i l’Equador: es situa entre 0º i 90º i pot ser nord o sud.
- Segon, determinarem la longitud: distància que hi ha entre qualsevol punt de la superfície terrestre i el meridià de Greenwich: es situa entre 0º i 180º i pot ser est o oest.
3. La representació de la Terra
Per a conèixer millor el nostre planeta és necessari representar-lo en superfícies més menudes que ens faciliten l’estudi. Però, com la Terra no és una esfera perfecta (és un geoide) hi ha molts inconvenients a l'hora de representar-la sobre una superfície plana.
Els mapes i les projeccions
La millor manera de representar la Terra és el globus terraqüi, però no és possible disposar d’un globus terraqüi que ens permeta estudiar detalladament una part de la Terra. Per a fer-ho, els cartògrafs van idear la manera de representar una imatge esfèrica en una superfície plana: els mapes. Com que projectar de manera exacta una superfície esfèrica sobre una superfície plana és impossible, s’han ideat diversos tipus de projeccions cartogràfiques.
Els tipus de projeccions
Com ja hem comentat, existeixen diferents tipus de projeccions cartogràfiques. Cal assenyalar que cap d'elles aconsegueix representar la Terra de manera conforme i equivalent (açò només podem aconseguir-ho mitjançant un globus terraqüi); és a dir, que totes elles deformen en certa manera la realitat geogràfica del nostre planeta.
Les més utilitzades són les projeccions cilíndrica, cònica i plana o zenital:
- La projecció cilíndrica dibuixa els meridians i els paral·lels de l'esfera sobre un cilindre tangent a l'equador. Els meridians i els paral·lels es tallen formant angles rectes. Mentre que els meridians sempre es troben a la mateixa distància els uns dels altres, no ocorre el mateix amb els paral·lels. Aquestos mapes mostren poca deformació en les zones equatorials però van deformant-se a mesura que ens apropem als pols.
- La projecció cònica consisteix a portar cada punt de l'esfera terrestre sobre un con tangent imaginari en un paral·lel determinat. En aquest tipus de projecció els meridians convergeixen en el pol i els paral·lels són arcs de cercles concèntrics que tenen el pol com a centre. Les deformacions són mínimes en el paral·lel de contacte i augmenten a mesura que ens allunyem.
- La projecció plana o zenital consisteix a projectar els meridians i paral·lels sobre un pla tangent al pol. Els paral·lels són cercles concèntrics i els meridians són els radis d'aquestos cercles.
4. Els mapes
Un mapa és una representació gràfica i proporcionada de la superfície terrestre, en dues dimensions, en la qual la informació apareix expressada de manera simplificada, selectiva, convencional i molt visual.
Els mapes són instruments imprescindibles per a l’estudi del nostre planeta i són molt necessaris per localitzar llocs, per orientar-nos, transmetre informacions, mesurar distàncies, etc.
La Geografia, treballa amb dos tipus de mapes bàsics: els físics i els temàtics.
Els mapes físics
Els mapes físics representen els elements físics o naturals del territori (el relleu, els rius, els llacs, els mars, etc.). El principal tipus de mapa físic és el mapa topogràfic.
Els mapes topogràfics són mapes de tipus general que inclouen informació tant d’aspectes físics (naturals) com humans (artificials) i acostumen a servir de base per traçar altres mapes.
Els Estats necessiten disposar d’un mapa topogràfic detallat que cobrisca tot el territori. L’escala, en aquest cas, ha de ser prou gran per permetre una localització precisa i detallada dels elements físic i humans del territori (des d’una muntanya a un mas o una sèquia). L’escala ens indica la proporció que existeix entre la dimensió d’un territori en la realitat i la dimensió en el mapa. A Espanya, l’escala adoptada del Mapa Topogràfic Nacional (MTN), com a la majoria de països, és la d’1:50.000.
Els mapes temàtics
Els mapes temàtics proporcionen informació sobre un aspecte o fet concret de la realitat i permeten conèixer de quina manera aquest aspecte o fet es distribueix en un territori determinat. Els mapes temàtics que s’utilitzen més sovint són els següents:
- Climàtics. Recullen informació dels tipus de climes, la distribució de les temperatures o de les precipitacions, etc.
- Polítics. Inclouen els límits polítics i administratius de països, capitals i altres poblacions.
- Econòmics. Contenen informació sobre agricultura, pesca, mineria, ramaderia, indústria, turisme, comerç, etc.
- Demogràfics. Indiquen aspectes de la població com ara la densitat, les migracions, la natalitat o la mortalitat.
Com es llig un mapa?
Llegir un mapa és aprendre a localitzar i a interpretar la informació que hi ha representada. Com hem vist adés, tots els mapes reprodueixen la realitat d’una manera simplificada i proporcional. Per a llegir un mapa cal seguir uns certs passos: tenir en compte l’escala, entendre la llegenda i, quan siga possible, confrontar la informació amb altres mapes, fotografies, textos, etc.
Els principals elements d’un mapa són els següents:
- El títol ens indica quin és el contingut del mapa. Convé completar la informació amb el territori representat, l’any de la informació, la institució que facilita les dades, etc.
- La llegenda, que inclou els símbols utilitzats per representar les dades.
- L’orientació. En els mapes el nord sol coincidir amb la part superior, si no apareix una fletxa que indique el contrari.
- L’escala cartogràfica és la proporció entre la mesura en el mapa i la corresponent en la realitat. Es pot expressar de forma numèrica i de forma gràfica.
- La retolació toponímica es correspon amb els textos relatius als noms dels llocs i altres informacions.
- Les coordenades geogràfiques, són línies imaginàries que formen els paral·lels i els meridians i serveixen per localitzar qualsevol punt amb exactitud.
L'escala dels mapes
L’escala ens indica quantes vegades s’ha reduït una zona geogràfica real per a poder ser representada en un mapa. En funció de l’escala els mapes poden ser de gran escala (denominador petit) o de petita escala (denominador gran).
- L’escala numèrica és una fracció on el numerador és la unitat i el denominador és el nombre pel qual s’ha de multiplicar qualsevol distància del mapa per obtenir la distància real sobre el terreny. Per exemple, en l’escala 1:1.000.000 cada centímetre representa en el terreny 1.000.000 de centímetres, és a dir, 10 km.
- L’escala gràfica consisteix en un segment dividit en altres de més menuts. Cada segment indica la distància real.
