Unitat 4. Els climes i els paisatges de la Terra


El clima és el conjunt de fenòmens meteorològics que caracteritzen una zona. Per determinar un clima hem de recollir, de manera sistemàtica i exhaustiva, tota la informació meteorològica possible durant un període mínim de 30 anys.

La combinació dels fenòmens meteorològics (temperatura, precipitacions, humitat, pressió atmosfèrica i vents) i dels factors climàtics (latitud, altitud i continentalitat) dóna com a resultat diferents tipus de clima.


 
 
Els climogrames són els gràfics de les precipitacions i les temperatures d’un lloc en un any.


1. La distribució de les temperatures i de les precipitacions

Les temperatures

La temperatura de l’atmosfera no és la mateixa a tot el planeta, ja que hi ha zones càlides, temperades i fredes. Els factors que determinen aquesta distribució desigual són: la latitud, l’altitud i la continentalitat.

La latitud

Com vam estudiar a la Unitat 1, la latitud és la distància d’un punt de la Terra a l’equador. La insolació o quantitat d’energia solar que rep una zona varia segons eixa distància. A l’equador, els rajos solars incideixen perpendicularment, amb la qual cosa es concentra la intensitat de la insolació. A mesura que ens allunyem els rajos del Sol es reparteixen sobre una superfície cada vegada més gran i, per tant, es va reduint la intensitat de la insolació. D’acord am això, distingim tres grans franges climàtiques: una zona càlida, entre el tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn, (on les temperatures són altes durant tot l’any); unes zones temperades, entre els tròpics i les zones polars dels dos hemisferis (on les temperatures mostre variacions estacionals); i unes zones fredes, als pols i a les serralades d’altituds més elevades (on les temperatures són baixes o molt baixes al llarg de l’any).

L’altitud

L’altitud és la distància en vertical d’un lloc respecte del nivell del mar. L’aire que es troba més a prop de la superfície terrestre és més càlid, i la seua temperatura disminueix a mesura que anem pujant. Es calcula que la reducció mitjana és d’uns 0,6ºC cada 100 metres d’altitud. 


La continentalitat

La distància d’un lloc de la Terra a la costa determina la continentalitat. Quant més prop del mar, les temperatures tendeixen a ser suaus durant tot l’any. A mesura que ens allunyem les temperatures són més contrastades entre l’hivern i l’estiu.

Per això, es diu que les mars i els oceans actuen com a reguladors de les temperatures perquè les aigües es calfen i es refreden més lentament que el continent. 
 
 


Les precipitacions i les zones climàtiques

La distribució de les precipitacions a la Terra varia segons les zones climàtiques. Els vents, la pressió atmosfèrica i el relleu són elements determinants en aquesta distribució.

A la zona càlida, les precipitacions solen ser molt abundants. De fet, prop de l’equador, plou quasi tots els dies i les precipitacions es reparteixen al llarg de tot l’any. Per contra, prop dels tròpics hi ha dues estacions: la humida, amb precipitacions abundants, i la seca, en què quasi no plou.

A les zones temperades, les precipitacions tendeixen a ser més destacades als llocs propers al mar, on arriben els vents carregats d’humitat i on influeixen els corrents marins càlids, que provoquen un augment de l’evaporació.

En canvi, les precipitacions són reduïdes a les terres interiors, a les quals no arriben els vents humits. En alguns casos, les pluges són tan escasses que es formen deserts, molt habitualment originats per un corrent marí fred a prop de la costa, que no afavoreix l’evaporació.

A les zones fredes, les precipitacions són reduïdes perquè amb prou feines hi ha evaporació, ja que la insolació és escassa, l’aigua es gela i no s’evapora. 



2. Els climes càlids

El clima i el paisatge equatorial

Localització

El clima equatorial s’ho troba al voltant de l’Equador: Amèrica central i del sud (conca del riu Amazones), Àfrica (conca del riu Congo i costa del golf de Guinea) i sud-est d’Àsia.
 
Característiques climàtiques

Les temperatures són altes (25°C) i les precipitacions, abundants (aprox. 2.000 mm anuals). L’evaporació és intensa i la humitat atmosfèrica alta. Solen haver pluges torrencials a poqueta nit.

Rius

L’elevada pluviositat fa que els rius siguen cabalosos i regulars. És habitual el color terròs de les aigües que respon al transport de sediments de les marges del riu.

Vegetació

Les temperatures i les precipitacions permeten una vegetació exuberant. És la selva o jungla (con es coneix a Àsia). La diversitat i la riquesa biològica fa que la vegetació es distribuisca en pisos o nivells: pis superior (arbres de 80 m), pis mitjà (15 m), pis inferior (arbustos, herbes i flors) i sòl amb sotabosc obscur i humit.

Cal destacar l’impacte ambiental provocat per l’ésser humà amb la tala constants d’arbres i la construcció de carreteres.

Fauna

La fauna sol ser abundant i diversa però de xicotet tamany (facilitat en la mobilitat): aus, rèptils e insectes. A causa de la desforestació moltes espècies estan desapareixent o es troben en perill d’extinció.

 Activitats econòmiques

L’agricultura és rudimentària i s’hi troba en equilibri amb el medi natural por la baixa pressió demogràfica, sobretot a Àfrica i Amèrica. En canvi, a Àsia la pressió demogràfica és intensa i això ha provocat el retrocés del medi natural degut a les plantacions d’arròs, té, canya de sucre.

Per tot arreu, l’activitat humana provoca una intensa desforestació.

 
El clima i el paisatge tropical

Localització

El clima tropical s’hi localitza al nord i sud del clima equatorial: Amèrica Central i del Sud, centre i sud d'Àfrica, sud i sud-est d'Àsia i nord i est d'Austràlia.

Clima

Les temperatures són altes durant tot l'any (25 °C). Les precipitacions són prou abundants però hi ha dues estacions ben marcades: un estació humida (estiu); i una estació seca (hivern) en que no plou pràcticament res.

Rius

Els rius són molt irregulars per les variacions en les precipitacions: crescudes i inundacions.

Vegetació

La vegetació és menys variada i més espaiada que en el paisatge equatorial. Destaquen: 1) Els boscos en galeria entorn dels rius: vegetació densa on les copes d'arbres es mesclen. 2) La sabana: herbes, arbustos i arbres en xicotets grups dispersos en la plana. 3) L’estepa: vegetació més pobra de fulla dura i matolls espinosos, amb sòls nus.

Fauna

Destaca la diversitat d'herbívors (elefants, rinoceronts, gaseles, zebres) i carnívors (lleons, hienes), així com ocells i insectes.

Els habitants de la sabana

Alguns pobles indígenes (Massai i Mara) són pastors i practiquen una ramaderia extensiva. Altres pobles de la sabana són agricultors i practiquen una rotació de cultius: mill, sorgo, cacauets.

Al costat de l'agricultura tradicional es troben extenses plantacions, explotades per companyies estrangeres, dedicades al cultiu de cacau, café, tabac, te... que exporten a països rics.

 
El clima i el paisatge desèrtic

Localització

El clima desèrtic s’hi localitza al voltant dels tròpics, junt a corrents marines fredes i en zones interiors dels continents.

Clima

Les temperatures són altes tot l’any, amb grans oscil·lacions tèrmiques entre el dia i la nit. Les precipitacions són escasses (menys de 250 mm anuals) i irregulars (concentrades en determinats mesos). La humitat relativa és escassa (20%-50%) i l’aire sec reseca terra absorbint l’aigua precipitada.

Cursos d’aigua

No existeixen cursos d’aigua permanents per l’escassetat de precipitacions i la sequedat de l’aire. Els únics cursos irregulars d’aigua són els coneguts uadis al nord d’Àfrica.

Vegetació i fauna

Existeix poca diversitat de flora i la fauna s’adapta mal. Els oasis són l’excepció.

Tipus de deserts

Distingim diferents tipus de deserts al llarg del món. 1) Els deserts tropicals, situats prop dels tròpics (Sàhara, Aràbia i Kalahari). 2) Els deserts costaners, situats prop de corrents marines fredes, amb poca evaporació i precipitacions (Atacama, Namibia, Gran Desierto de Arena). 3) Els deserts interiors, situats a zones aïllades de la influència marina per serralades (Gobi).

Els habitants del desert

Són zones generalment poc poblades. Els grups humans solen ser grups de pastors nòmades en los límits del desert, on pasten els ramats de cabres i camells. La població sedentària dels deserts viu junt als oasis, zones on hi ha aigua procedent de corrents subterrànies.


3. Els climes temperats

El clima i el paisatge mediterrani

Localització

El clima mediterrani s’hi localitza a les zones costaneres del mar Mediterrani; a la costa de Califòrnia dels Estats Units; a la costa central de Xile; a Sud-àfrica i al sud i sud-oest d'Austràlia.

Clima

Els estius són càlids i secs degut a masses d'aire subtropicals. Els hiverns són suaus per l’acció moderadora del mar. Les precipitacions són prou irregulars, amb mínims a l'estiu i màxims a la tardor de caràcter torrencial.

Rius

El cabal dels rius sol ser escàs i molt irregular, amb riuades i inundacions provocades per les pluges torrencials (sobretot, de la tardor).

Vegetació


Els boscos són perennifolis d’arbres baixos amb el tronc llenyós i les fulles xicotetes i dures (pins, alzines i sureres). També hi ha un matoll espinós que coneixem amb el nom de màquia i garriga.

Fauna

Abunden els mamífers xicotets (ratolins, conills, llebres) i els rèptils.

La relació dels grups humans amb el medi

On el relleu és abrupte, els sòls són pobres i l'aigua escassa. Els cultius són els propis del secà: cereals, vinya i olivera. I el regadiu ha afavorit el desenvolupament de la ramaderia intensiva i els cultius d'horta. La ramaderia dominant és l'ovina. La construcció d'hivernacles ha consolidat una agricultura molt laboriosa i rendible.


El clima i el paisatge oceànic

Localització

El clima oceànic s’hi situa entre els paral·lels 40-60 N-S, a la costa occidental d’Europa i d’Amèrica del Nord, a la costa sud de Xile i d’Argentina, i a la costa sud-est d’Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda.

Clima

Les temperatures solen ser suaus durant tot l’any, amb poques variacions estacionals. Les precipitacions també són suaus i persistents, degut als vents humits (oceànics) de l’oest.

Rius


El cabal dels rius és abundant i regular degut a les precipitacions abundants.

Vegetació

Les formacions vegetals que hi trobem tenen a vore amb les precipitacions i la humitat persistent. Distingim: 1) Els boscos caducifolis d’arbres frondosos i grans (roures, castanys, fagedes) per les temperatures suaus i les pluges constants. 2) La landa és un matollar espinós degut a l’alta humitat (boires) i el poc de vent. 3) Les praderies són formacions herbàcies que creixen per l’elevada humitat i les temperatures suaus, i suposen l’alimentació natural del ramat.

Fauna

Són habituals els mamífers (ossos, raboses, porcs senglars) i les aus, així com els rosegadors.

La relació dels grups humans amb el medi

Hi distingim diverses formes de paisatge segons el grau d’ocupació humana: 1) Europa occidental, un àrea molt poblada on els boscos han donat pas a praderies per al ramat i cultius ben adaptats. 2) Costa occidental d’Amèrica del Nord i el sud de Xile i d’Argentina, àrees relativament poc poblades, on abunden boscos poc explotats. 3) Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda, zones on creix una herba molt abundant que permet la cria extensiva de ramaderia bovina i ovina.

 
El clima i el paisatge continental

Localització

És una degradació del clima oceànic a mesura que ens allunyem de la influència reguladora de la mar. Correspon a les terres interiors d’Europa, Àsia i Amèrica del Nord.

Clima

Les temperatures són extremes, molt elevades a l’estiu i extremadament fredes a l’hivern. Les precipitacions són escasses i s’hi concentren a l’estiu.

Rius

Els corrents d’aigua presenten un cabal abundant encara que les precipitacions són escasses. La raó és perquè abasten grans conques fluvials de règim nival.

Vegetació

A l’Hemisferi Nord, hi ha dos tipus de paisatges continentals: 1) La taigà o bosc de coníferes (pins, avets, o bedolls) en les zones més al nord i fredes. 2) Les estepes o praderies, més cap al sud, on els estius són més calorosos.

Fauna

Són mol habituals els mamífers que viuen en entorns boscosos (cérvols, ants, esquirols) i les aus migratòries.

La relació dels grups humans amb el medi

Els arbres de la taigà són utilitzats per l’ésser humà per a la fabricació de cel·lulosa, que després es transforma en paper. Així mateix, les zones estepàries són molt adequades per al desenvolupament de la ramaderia i per al cultiu extensiu de cereals.


4. Els climes freds

El clima i el paisatge polar

Localització

El clima polar s’hi localitza bàsicament al nord del Cercle Polar Àrtic i al sud del Cercle Polar Antàrtic, on la insolació en mínima degut a la incidència obliqua dels rajos solars.

Clima

Les temperatures són extremadament baixes (entre -0°C i -40 °C). Les precipitacions són escasses i en forma de neu, degut a la poca humitat ambiental pròpia de les zones fredes.

Vegetació i fauna

Només hi trobem alguna formació vegetal a l’estiu, concentrada a les zones continentals (nord d'Amèrica, Europa i Àsia). És la tundra que apareix una vegada es desglaça el permafrost. Es composa de molses, líquens i xicotetes flors. A les regions polars la vegetació és inexistent.

Els únics animals que hi viuen són mamífers amb greix corporal suficient per a suportar les temperatures tan baixes (ossos, rens, raboses polars, llops àrtics, llebres àrtiques).

Els habitants

La presència humana a les zones polars es limita a tribus d’esquimals (caçadors i pescadors) en la tundra americana i lapons (ramaders) en la península escandinava.

Actualment, l'activitat econòmica ha introduït noves variants i s'ha orientat a la investigació científica, el turisme, l’extracció del petroli.

 
El clima i el paisatge d’alta muntanya

Localització

El clima fred d’alta muntanya s’hi troba exclusivament concentrat en les grans serralades de la Terra, en zones amb altituds superiors als 2.500 m.

Clima

Les temperatures són baixes durant tot l'any i, a diferència del clima polar, les precipitacions són abundants, encara que disminueixen a mesura que augmenta l'altitud.

Vegetació i fauna

La vegetació és varia en funció de la latitud, l’altitud i l’orientació (solana o ombria) i es disposa en diferents pisos. La fauna inclou diferents tipus de cabres, cérvols i llops adaptats a les baixes temperatures.

Activitats econòmiques

Els habitants es dediquen principalment a la ramaderia, a l'explotació dels boscos, a l'agricultura (a les valls), a la producció d'energia elèctrica i, darrerament, a les activitats turístiques (relacionades amb els esports de neu, l’alpinisme, el turisme ambiental, etc).


5. Els climogrames

Com confeccionar un climograma a mà

El primer que hem de fer es posar el títol, és a dir, el nom de la ciutat o de la regió corresponent al lloc que volem representar al climograma.

Seguidament, procedim a representar el gràfic, d’acord amb les següents indicacions:

Eixos del gràfic
  • Dibuixem dos eixos verticals i un horitzontal.
  • L'eix vertical de l’esquerra [segons mires el paper] correspon a les temperatures (en alguns llocs el voràs representat a la dreta). A la part de dalt de l'eix de les temperatures o a l’esquerra, escrivim TºC (temperatura en graus centígrads). Després, calculem la proporció de quadrets per cada 10 graus de precipitació. Si fem us d’un quadern amb quadres normals, podem utilitzar dos quadrets; si utilitzem paper mil·limetrats, podem utilitzar-ne 10; si utilitzem paper en blanc, un centímetre; en la nostra plantilla, ja està tot marcat. Si hi ha temperatures per baix de zero, allargarem l’eix cap a baix i utilitzant la mateixa proporció de quadrets marcarem les temperatures en negatiu.
  • L'eix vertical de la dreta [segons mires el paper] correspon a les precipitacions (en alguns llocs el voràs representat a l’esquerra). A la part de dalt de l'eix de precipitacions o a la dreta, escrivim P (mm), o P (l/m2) (precipitacions recollides en mil·límetres o litres per metre quadrat). Els valors de les precipitacions han de ser el doble dels valors de les temperatures (10ºC = 20 mm). Calculem bé la proporció de quadrets per cada 20 litres de precipitació i com ja hem marcat les línies anteriors utilitzem el mateix sistema.
  • L'eix horitzontal el representem baix del gràfic, entre els dos eixos verticals. Aquest eix el dividim en dotze trams equidistants, i a cada tram escrivim els mesos de l’any, començant per l’esquerra amb gener i així successivament fins desembre. Com no caben els noms sencers, només emprarem les inicials (G, F, M, A, M, J, JL, A, S, O, N, D).
  • Baix de l’eix horitzontal, representarem la taula de dades a partir de la qual elaborem el climograma. Aquesta taula incorpora una fila amb els mesos de l'any, una altra fila amb les temperatures, i la tercera fila amb els resultats de les precipitacions. Exemple:
Representació de les dades
  • Després de dibuixar l’esquelet, traçarem la gràfica representant les dades.
  • Representació de les temperatures. Prenem com a referència la taula de dades de les temperatures i ens fixem només en l’eix vertical de la nostra esquerra. Anotem un punt segons ens indiquen els valors de les temperatures de cada mes. Quan hem marcat els dotze punts, els unim amb una línia de color roig. Si les temperatures mitjanes són inferiors a zero graus, el procediment és el mateix però buscant el valor en la part de l’eix vertical.
  • Representació de les precipitacions. Prenem com a referència la taula de dades de les precipitacions i ens fixem només en l’eix vertical de la nostra dreta. A cada columna dels mesos, marquem una línia horitzontal on corresponga segons els mm que ens indique per a eixe mes i dibuixem una espècie de rectangle que unisca la línia amb l’eix horitzontal. Ho repetim per cada mes, i el resultat és un diagrama de barres, que haurem de pintar de color blau. [Dalt de cada barra, hi podem indicar el valor numèric de precipitació de cada mes].

Per interpretar climogrames ens hem de fixar en els següents aspectes:

Temperatura
  • Valorar si els valors de la temperatura són alts o baixos. Amb això, podrem saber a quin tipus de clima correspon: càlid, temperat, o fred.
    • Si poden distingir diferents estacions (si hi ha variacions importants d’uns mesos a uns altres), parlem de climes temperats.
    • Si les temperatures són altes durant tot l'any, parlarem de climes càlids.
    • Si les temperatures baixen de 0º, parlarem de climes freds.
  • Observant l’oscil·lació tèrmica (diferència entre el mes més càlid i el més fred), podem esbrinar també l'hemisferi al qual pertany: si les temperatures altes són als mesos de juliol a setembre, es tracta de l'hemisferi nord; si els mesos més calorosos són de desembre a febrer, el climograma serà de l'hemisferi sud.
Precipitacions
  • Analitzar la quantitat de precipitacions durant tot l'any.
    • Si són abundants durant tot l'any o si plou segons l'estació de l'any:
      • més de 1.000 mm anuals són pròpies de climes humits (tropicals, equatorials o alta muntanya);
      • menys de 250 mm anuals són pròpies de climes molt secs (desèrtics o polars).
  • Analitzar si hi ha sequera estival, com per exemple el clima Mediterrani a l'estiu:
    • quan la corba de les temperatures es troba per baix de les barres de les precipitacions, es tracta de mesos plujosos.
    • quan la corba de les temperatures es troba per damunt de les barres de les precipitacions, es tracta de mesos secs.